Putos egoistes

Avui volia parlar de l'Amalia.

L'Amalia, a les 5 de la matinada, es desperta. Es una dona casada, de 41 anys, amb dos fills i amb una feina normal. Viu en la societat que ens imposen i sobreviu com pot. Un dels seus fills te 26 anys i ja viu amb la novia, i la filla nomes en te 10 i avui s'ha quedat a dormir a casa de l'avia, que viu al costat. Puta egoista de merda.

L'Amalia, a les 5 de la matinada, ha anat al balco. S'ha enrotllat amb una manta (algun ingenu pensara que pel fred) i ha agafat una bombona de buta. ha ficat el cap dintre de la manta, ben calentona i ha aspirat el gas fins que ha mort. Puta egoista de merda.

L'amalia, a les 5 de la matinada, s'ha suicidat. El motiu? Les complicacions de la vida (estava ofegada per la hipoteca, es veu). Puta egoista de merda.

Els meus pares? destrossats. Era una amiga de la familia de tota la vida. Pero sense cap tipus de dubte els que ho estan passant pitjor son els familiars. La filla petita, de 10 anys, encara no sap res. Puta egoista de merda.

Per mi els suicides son de les pitjors especies que ens podem trobar avui en dia. Depressions? I una merda. les depressions es superen, es tira endavant i no et rendeixes a la primera. I damunt tot el que deixes enradera. Que un tio sol, alcoholic o toxicoman, sense familia, amics ni res pel que valgui la pena, es tiri a la via del tren, ho trobo normal. NO ho comparteixo en absolut, jo lluitaria per tirar endavant, perque quan ho tens tot perdut ja no tens res a perdre. Pero almenys ho trobaria mes "normal".

Pero una dona, amb fills, una familia... es que no va pensar en ells? Oi pobra dona, que no tenia diners... millor em suicido, aixi lliuro al mon de la pesada carga d'aguantarme! Puta egoista de merda.

Ni tan sols pensar en els seus fills, en el seu marit, en els amics, en totes les perones que deixes enradera i que a partir d'ara, per la teva culpa, els hi faras la vida pitjor. els amargaras, els ficaras tristos, es deprimiran. La MARE, el pilar fundamental de tota la familia, s'ha rendit. I si cau el pilar fundamental, com poden els petits pilars esperar poder aguantar el pes de tota l'estructura?

I la gent que, tenint unes ganes de viure increibles, ha tingut un accident de cotxe, ha mort per una enfermetat, els han atracat i els hi han clavat una navalla... I tots aquestos? No val la pena fer un CARPE DIEM per ells?

I no parlem dels 100.000.000 de persones que viuen en la pobressa, sense res que menjar, sense cap esperança de poder trobar una feina o lluitar pel poc que tenen. Amalia, quina pena, que potser no podies pagar-te el canal digital?

Sincerament, acabo d'afegir els suicides a la meva llista de gent que no soporto. El mon, en definitiva, no va be.