Vaja, vec que el ultim monolog que vaig penjar no es pot vere ja...
Doncs un altre!
Sort a la vida!!!
dilluns, 7 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
Incomprensio
"Bloggejant" una mica m'he decidit a comprar un llibre que ni tan sols sabia que mereixia la pena comprar: Soy Leyenda. Es veu que es un classic, tu!
He anat a la botiga local (xD) i he comprovat consternat com no hi era... tot i que he trobat tres bons substituts: Zombie Nation, Zombie Planet i Zoombi. Els dos primers son segona i tercera part d'un llibre del David Wellington que em vaig llegir fa temps i em va agradar força (Llegia que als forofos del genere zombi cualsevol tros de merda putrefacta que camina ens val, pero que hi farem). El tercer es autocton, i tinc certa curiositat pels tocs d'humor. A mes esta recomanat per almasoscuras, que no es un gran referent, pero sembla que se'n entenen una mica. Es cert que he desconfiat al descobrir que al llibre, a la solapa on apareix sempre l'autor, aquest mateix portava una samarreta "freak" publicitant precisament aquesta pagina, pero una cosa no treu l'altra... Si el llibre m'agrada, enhorabona, i sino, ja le comprat, aixi que a ells, plim.
La questio es que jo anava a pagar i just al davant hi havia una dona amb dos nens, que al veure el titol dels meus tres llibres ha fet cara de prunes agres, i dubtant que parodies a cap superheroi m'he imaginat dues possibilitats:
A) Aquest es el tipic paio treintanyero que no s'ha llegit un llibre de veritat en la vida. Observacio que mai deixa de sorprendre'm, i m'he le sentida varies vegades. Primer de tot perque no em coneixen i no saben el que llegeixo i no llegeixo, pero Segon, i aquesta es la important, es que no se qui es creuen que son per decidir quins llibres son els realment bons o no. A mi personalment, el zafon i el cela m'avorreixen. I tot que vaig trobar interessant, per dir quelcom, la colmena (mes interessant encara cuan la gent deia orgullosa que s'havia d'apuntar tots els personatges que passaven pel Percebe particular d'en Camilo i jo pensava: A mi no m'ha fet falta). I sincerament, llegir noveles internacionals, best-seller, simplement pel fet de que tothom ho fa, es d'idiotes. Quin sentit te? I l'antagonic es igual d'ilogic. Conec un paio, critic de cinema, que es va emocionar amb La comunidad del anillo... pero que al convertirse en un fenomen mediatic ja va deixar de ser interessant, i ni tan sols va veure les altres dos parts. Subnormalades. No queda gent que tingui el suficient criteri com per evaluar per ells mateixos si els agrada alguna cosa o no? (Jo no la anire a veure, tothom diu que es super dolenta... enfin). Pero anem fil per randa, que em perdo.
B) Aquest es tipic Freak que sap com fabricar una bomba amb mantequilla i pa torrat. Aquesta es mes adecuada., Vigileu el que feu. La tipica corrent que pensa que per fer el que no fa tothom et converteix en un repudiat de la societat. Si be es cert que la societat, com a tal, et repudia, pero jo es que dormo molt tranquil...
Hi cabria una altra opcio, la C, tot i que personalment millor ficarli la opcio Π, que es mes Freak! Aquesta opcio vindria donada per un sector de la societat, Freak en si mateix, que es tan freak i elitista com la resta i no et consideren prou freak com per nomenarte Freak. El fet de veure algu llegint els mateixos llibres freaks que tu els fa tanta por que els hi resulta mes facil pensar "no sap del que parla"
Crec fervorosament amb la opcio A, que es marcava als ulls de la senyora mentres protegia als seus nens de les meves bacteries literates. Desconec si aquesta dona estaba alli per comprar llibres o per comprar un estoig per la seva nena, pero observant me n'he fixat amb una cosa. Al pagar, ha demanat factura, a nom del IES noseque, i la dependenta, ben amable, li ha dit que ja la enviaran al compte d'email que tenen a la fitxa del client, com feien amb el reste de factures. La dona, que jo dedueixo que debia comprar amb el compte de l'escola per estalviar-se l'IVA i carregar la broma al estat, s'ha ficat un pel nerviosa, i argumentava que si li podrien enviar al seu e-mail. No se n'ha sortit. Mala sort! Es com aquella gent que et pita perque fas quelcom malament conduint i just despres es queda enmig d'un pas de zebra parlant pel mobil perque s'ha ficat el semafor vermell. hipocrites. tots.
I de moment res mes, vaig a acabar el llibre que ja tenia per casa i a vere si puc començar ben aviat amb Zoombi!
P.D: Avui m'han preguntat perque coi escribia aixo si ningu ho llegia. La resposta es obvia, ho escric per mi, pero tinc curiositat per saber cuanta gent ho llegeix, aixi que agrairia que comentessiu la entrada, per fer-me una idea. Tranquils, feu el que feu continuare escribint. Ho faig per mi ;)
He anat a la botiga local (xD) i he comprovat consternat com no hi era... tot i que he trobat tres bons substituts: Zombie Nation, Zombie Planet i Zoombi. Els dos primers son segona i tercera part d'un llibre del David Wellington que em vaig llegir fa temps i em va agradar força (Llegia que als forofos del genere zombi cualsevol tros de merda putrefacta que camina ens val, pero que hi farem). El tercer es autocton, i tinc certa curiositat pels tocs d'humor. A mes esta recomanat per almasoscuras, que no es un gran referent, pero sembla que se'n entenen una mica. Es cert que he desconfiat al descobrir que al llibre, a la solapa on apareix sempre l'autor, aquest mateix portava una samarreta "freak" publicitant precisament aquesta pagina, pero una cosa no treu l'altra... Si el llibre m'agrada, enhorabona, i sino, ja le comprat, aixi que a ells, plim.
La questio es que jo anava a pagar i just al davant hi havia una dona amb dos nens, que al veure el titol dels meus tres llibres ha fet cara de prunes agres, i dubtant que parodies a cap superheroi m'he imaginat dues possibilitats:
A) Aquest es el tipic paio treintanyero que no s'ha llegit un llibre de veritat en la vida. Observacio que mai deixa de sorprendre'm, i m'he le sentida varies vegades. Primer de tot perque no em coneixen i no saben el que llegeixo i no llegeixo, pero Segon, i aquesta es la important, es que no se qui es creuen que son per decidir quins llibres son els realment bons o no. A mi personalment, el zafon i el cela m'avorreixen. I tot que vaig trobar interessant, per dir quelcom, la colmena (mes interessant encara cuan la gent deia orgullosa que s'havia d'apuntar tots els personatges que passaven pel Percebe particular d'en Camilo i jo pensava: A mi no m'ha fet falta). I sincerament, llegir noveles internacionals, best-seller, simplement pel fet de que tothom ho fa, es d'idiotes. Quin sentit te? I l'antagonic es igual d'ilogic. Conec un paio, critic de cinema, que es va emocionar amb La comunidad del anillo... pero que al convertirse en un fenomen mediatic ja va deixar de ser interessant, i ni tan sols va veure les altres dos parts. Subnormalades. No queda gent que tingui el suficient criteri com per evaluar per ells mateixos si els agrada alguna cosa o no? (Jo no la anire a veure, tothom diu que es super dolenta... enfin). Pero anem fil per randa, que em perdo.
B) Aquest es tipic Freak que sap com fabricar una bomba amb mantequilla i pa torrat. Aquesta es mes adecuada., Vigileu el que feu. La tipica corrent que pensa que per fer el que no fa tothom et converteix en un repudiat de la societat. Si be es cert que la societat, com a tal, et repudia, pero jo es que dormo molt tranquil...
Hi cabria una altra opcio, la C, tot i que personalment millor ficarli la opcio Π, que es mes Freak! Aquesta opcio vindria donada per un sector de la societat, Freak en si mateix, que es tan freak i elitista com la resta i no et consideren prou freak com per nomenarte Freak. El fet de veure algu llegint els mateixos llibres freaks que tu els fa tanta por que els hi resulta mes facil pensar "no sap del que parla"
Crec fervorosament amb la opcio A, que es marcava als ulls de la senyora mentres protegia als seus nens de les meves bacteries literates. Desconec si aquesta dona estaba alli per comprar llibres o per comprar un estoig per la seva nena, pero observant me n'he fixat amb una cosa. Al pagar, ha demanat factura, a nom del IES noseque, i la dependenta, ben amable, li ha dit que ja la enviaran al compte d'email que tenen a la fitxa del client, com feien amb el reste de factures. La dona, que jo dedueixo que debia comprar amb el compte de l'escola per estalviar-se l'IVA i carregar la broma al estat, s'ha ficat un pel nerviosa, i argumentava que si li podrien enviar al seu e-mail. No se n'ha sortit. Mala sort! Es com aquella gent que et pita perque fas quelcom malament conduint i just despres es queda enmig d'un pas de zebra parlant pel mobil perque s'ha ficat el semafor vermell. hipocrites. tots.
I de moment res mes, vaig a acabar el llibre que ja tenia per casa i a vere si puc començar ben aviat amb Zoombi!
P.D: Avui m'han preguntat perque coi escribia aixo si ningu ho llegia. La resposta es obvia, ho escric per mi, pero tinc curiositat per saber cuanta gent ho llegeix, aixi que agrairia que comentessiu la entrada, per fer-me una idea. Tranquils, feu el que feu continuare escribint. Ho faig per mi ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
